Sis vegades he somniat núvols amb dents d’or,

cobrint horitzons més grans que els astres,

ajaguts dins de l’ànima del meu ser.

Sis somriures d’uns infants jugant en una tarda sense nit,

en un ningú sense tothom

i olor de pa amb xocolata entre els dits.

Sis pors vençudes, cimes altes com el sol,

a la prestatgeria dels records,

i de la foscor, ressonen melodies de dolça amargor.

Sis besos en forma de vers i abraçades de vellut,

els cabells ondulen serens,

embolcallant golosament el clatell.

Sis glops de l’elixir que adorm els avis amb arrels,

i a la xicalla de fulles tendres,

desperta dibuixant càlids rostres.

Sis cops t’he estimat, amb el cor t’he escoltat i t’he admirat,

i sis cops et seguiria amb els ulls clucs i l’ànima oberta.

Diu sis? diu si.

dedicat a Lehonard Cohen.